despensa

Occitan

Etimologia

Del latin dispensa, participi passat neutre substantivat de dispendere (« pesar en distribuissent », d'ont « distribuir ») que ven de dispendium(« còst, despensa »).

Prononciacion

/des'pensɔ/, /des'pensɔ/

Sillabas

des|pen|sa

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
despensa	despensas
[des'pensɔ]	[des'pensɔs]

despensa  femenin

1. L’argent que se gasta per que quicòm se pòsca realizar.
2. (Figurat) Utilizacion que se fa de son temps, de sos esfòrces per obténser quicòm.
   • Despensa fisica
3. Pèça ont se serra las sèrvas de manjar.

Sinonims

argent qu'òm gasta còst

sèrva de manjar celièr chai gardamanjar recapte tinal / tinau / tinar / tinalièr

Forma de vèrb

despensa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de despensar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de despensar

Portugués

Etimologia

Del latin dispensa, participi passat neutre substantivat de dispendere (« pesar en distribuissent », d'ont « distribuir ») que ven de dispendium(« còst, despensa »).

Prononciacion

Portugal /dɨʃˈpẽsɐ/, /dɨʃˈpẽsɐ/

Brasil /deʃˈpẽsɐ/, /deʃˈpẽsɐ/, /dʒisˈpẽjsə/, /dʒisˈpẽjsə/

Sillabas

des|pen|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
despensa	despensas

despensa  femenin

1. L’argent que se gasta per que quicòm se pòsca realizar.