conservador
Occitan
Etimologia
Del latin conservator. La lenga modèrna preferís l'emplec del francisme conservator.
Prononciacion
[kunserba'δu]
Sillabas
con | ser | va | dor (4)
Nom comun e adjectiu
conservador masculin, pl. conservadors
- Que conserva.
- Conservador dels privilegis (Rainoard dins un Títol de 1261, Lexique Roman)
- Persona cargada de la conservacion dins un musèu.
- A moun ami Agustin DELOYE, counservadou dóu Museon-Calvet d'Avignoun dins Li set garbetto (1879), p. 284.
- Polit. Partit politic o sòci d'un partit qu'es contra las innovacions.
Sinonims
- (personas) conservaire