Imaginacion
L'imaginacion es la facultat de la ment umana de crear d'imatges mentals o pensar de realitats non percebudas de per abans, d'inventar de nòvas versions del mond. Se diferéncia del sòmi que l'imaginacion s'activa quand l'individú es desrevelhat. L'imaginacion respond al besonh de ficcion que tot subjècte sentís e es una de las caracteristicas fondamentalas de la personalitat (i a personas mai imaginativas que d'autras, malgrat que se pòt educar).
Foncions de l'imaginacion
modificarLa psicologia estudia lo besonh uman de ficcion, qu'explica lo gost per las istòrias, lo divertiment basat suls jòcs, lo teatre o las arts. L'imaginacion, ofrissent de versions alternativas de la realitat, ajuda a comprene lo mond exterior e li dona un sens, a l'encòp que libèra lo subjècte de las seunas limitas (per aquò, se dich que l'imaginacion es ligada a la libertat). Ajuda tanben a l'aprendissatge, que projècta los resultats futurs dels procèsses cognitius e ajuda a inventar d'alternativas als problèmas someses. L'imaginacion es a la basa de la creativitat artistica, mas tanben del projèctes d'ipotèsis scientificas e de nombrosas invencions. Fin finala, l'imaginacion s'activa a l'encòp que la memòria per far un remembre passat viu (quitament, lo transformant segon l'emocion associada).
Valirizacion de l'imaginacion
modificarL'imaginacion se pòt valorizar mejançant la recit, la contemplacion d'òbras d'art o lo jòc simbolic, atal coma exercicis de projèctes alternatius. Se pòt tanben induire una persona a imaginar una situacion concrèta mejançant la meditacion, los exercicis esperitals o la suggestion de la part d'un psicològ experimentat. Artificialament, Amb l'ingestion de drògas o de l'ipnòsi, se pòt arribar que la persona sòrta de l'estat conscient e arribe a l'inconscient, ont se tròba la part màger dels contenguts de l'imaginacion.