Una flor (var. hlor, eslor) es l'organ reproductiu caracteristic de las plantas espermatofitas. La foncion de la flor es de produsir de granas a travèrs de la reproduccion sexuala. Per las plantas, las granas son la generacion seguenta, e constituisson lo principal mejan per las espècias de se perpetuar e se propagar.

Totes los espermatofits an de flors que produsisson de granas, mas l'organizacion intèrna de la flor es fòrça diferenta entre los dos principals grops d'espermatofits: los gimnospèrmes e los angiospèrmes. Los gimnospèrmes pòdon aver de flors que s'amassan en cònes, o la flor pòt èsser un còn de fuèlhas fertilas. Per contra, una flor tipica d'angiospèrma se compausa de quatre tipes de fuèlhas modificadas, tant estructuralament coma fisiologicament, per produsir e protegir los gamets: sepals, petals, estaminas e carpèl. Aprèp la fertilitzacion, la flor dona, per transformacion d'unas de sas partidas, un fruch que conten las granas. Lo grop de las angiospèrmas, amb mai de 250 000 espècias, es lo linhatge evolutiu de la màger part de la flòra terrèstre existenta. La flor es la caracteristica definissent lo grop e es probablament un factor clau dins son succès evolutiu.


La flor dins lo cicle de reproduccion

La flor es un objècte important pels èssers umans. A travèrs de l'istòria e de las diferentas culturas, la flor a totjorn agut una plaça dins las societats umanas, siá per sa beutat intrinseca o son simbolisme. En fach, se cultivan d'espècias per obténer de flors dempuèi mai de 5000 ans, e aquel art se transformèt en una indústria en expansion contunha: la floricultura.

Suls autres projèctes Wikimèdia :